Aquesta setmana hem fet les proves de càrrega d'uns maons de bloc (adobe) que vàrem fer amb diferents proporcions de materials per trobar la fórmula més resistent.
“Abans de fer un altre pas, realitzaré experiments, perquè el meu propòsit és exposar primer l’experiència i després , per mitjà del raonament, mostrar per què aquesta experiència està destinada a funcionar precisament d’aquesta manera. Aquesta és la veritable regla que han de seguir els qui reflexionen sobre els fenòmens de la natura.” Leonardo da Vinci, (p.215) citat a "La ciencia de Leonardo" F Capra (2008) Teniu un propòsit: fabricar maons d'adob de serveixin per …(?) coneixeu com fer-los i els materials necessaris, us poseu a fer-los i comproveu si funcionen. La comprovació pot ser una metacognició, una regulació que permet: primer observar què passa i després cercar les causes que provoquen que es desmunti o no, aquestes causes que ens imaginem, són hipòtesis o possibilitats que s'haurien de provar per veure si aporten solucions oportunes.
Fer participar l'alumnat a prendre consciència d'aquest procés és bàssic en l'educació d'una ciutadania del SXXI. Ens podem quedar en un nivell de reflexió vinculat als fets, però també podem anar una mica més enllà: com ha de ser el maó per suportar la força de la càrrega que li apliquem? Ho podem dibuixar? Podem dibuixar què ha passat? Algú, en la història de la Física (o de la humanitat ha pensat sobre això? com ho va fer? què ens aporta al porblema del maó d'adob?) Tercera llei de Newton.
Estic convençut que si els alumnes dibuixen el fenòmen de la porva de càrrega en alguns o en tots els dibuixos apareixeran fletxes, i ja saps que les fletxes són la forma simbòlica com representem les forçes.
què fa un mestre/a per proporcionar aquesta mena d'experiències? a què li dona valor i a que no? com organitza el temps, l'espai a l'aula? m'encanta veure aquestes sabates xafant els maons...
Com és d'important el poder comprovar les coses, per poder entendre com funcionen i perquè són d'una manera concreta. No sempre és bo fer actes de fe.
ResponElimina“Abans de fer un altre pas, realitzaré experiments, perquè el meu propòsit és exposar primer l’experiència i després , per mitjà del raonament, mostrar per què aquesta experiència està destinada a funcionar precisament d’aquesta manera. Aquesta és la veritable regla que han de seguir els qui reflexionen sobre els fenòmens de la natura.” Leonardo da Vinci, (p.215) citat a "La ciencia de Leonardo" F Capra (2008)
ResponEliminaTeniu un propòsit: fabricar maons d'adob de serveixin per …(?) coneixeu com fer-los i els materials necessaris, us poseu a fer-los i comproveu si funcionen.
La comprovació pot ser una metacognició, una regulació que permet: primer observar què passa i després cercar les causes que provoquen que es desmunti o no, aquestes causes que ens imaginem, són hipòtesis o possibilitats que s'haurien de provar per veure si aporten solucions oportunes.
Fer participar l'alumnat a prendre consciència d'aquest procés és bàssic en l'educació d'una ciutadania del SXXI.
Ens podem quedar en un nivell de reflexió vinculat als fets, però també podem anar una mica més enllà: com ha de ser el maó per suportar la força de la càrrega que li apliquem? Ho podem dibuixar? Podem dibuixar què ha passat? Algú, en la història de la Física (o de la humanitat ha pensat sobre això? com ho va fer? què ens aporta al porblema del maó d'adob?) Tercera llei de Newton.
Estic convençut que si els alumnes dibuixen el fenòmen de la porva de càrrega en alguns o en tots els dibuixos apareixeran fletxes, i ja saps que les fletxes són la forma simbòlica com representem les forçes.
què fa un mestre/a per proporcionar aquesta mena d'experiències? a què li dona valor i a que no? com organitza el temps, l'espai a l'aula?
ResponEliminam'encanta veure aquestes sabates xafant els maons...